S’APROVA EL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

Copiat del diari La Veu del divendres 21 de setembre de 2007

El Pla ens “fa el llit” als anoiencs i ens prepara per posar-nos 24.000 nous habitatges.

El passat 31 d’agost va sortit publicada l’aprovació del projecte del PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTCC), on està inclosa la nostra comarca.
Prou me’n guardaré d’explicar ara al lector el contingut del Pla Territorial ja que ultrapassa les 400 pàgines. Si però, crec interessant fer una petita aproximació al què significa un Pla territorial i què es diu en aquest, que serà el de tots anoiencs. El PTCC inclou les comarques del Bages, Osona, Solsonès, Bergadà i Anoia.
Al meu entendre un pla territorial és una “foto” de la nostra comarca on s’hi reflecteix tot el sòl que hi ha, i se’n determina l’ús que es podrà fer de cada zona, territori i, sobretot, del que no s’hi pot fer. Així doncs s’identifiquen els boscos, conreus, rius, zones habitades, zones de risc (inundacions, incendi, aqüífers), etc.
El pas següent és definir les zones que cal protegir, com per exemple el rius, aqüíferes (només n’hi ha un en tot l’àmbit del PTCC que és el de Carme-Capellades), zones incloses en el PEIN, Xarxa Natura 2000 i espais especialment protegits.
Es posa especial interès en els espais agrícoles ja que el Pla preserva els sòls d’alt valor agrícola i/o que puguin tenir un interès especial. En aquest apartat s’hi inclouen les zones de vinya que pertanyen al alguna DO, zones amb algun cultiu especialitzat que cal preservar com la zona de Castellfollit per la mongeta o de l’Alta Anoia pel cigronet.
Tota aquesta feinada serveix al final per definir què cal protegir i què queda lliure per posar totxos i formigó. La paraula tècnica pel sòl candidat a formigonar és Sòl de Protecció Preventiva. Que ningú es confongui ja que el mot protecció defineix que s’ha de guardar (protegir) per posar totxos (?).
Un Pla Territorial definitivament aprovat és el document base a partir del qual la Generalitat ha de treballar a l’hora de redactar el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena (aquell que van tornar a posar al congelador de tan malament que el van fer).
A partir d’aquí el Pla recull estudis demogràfics externs que identifiquen les previsions de creixement de Catalunya en l’horitzó 2026, es a dir, col·locar en algun lloc un milió i mig de noves ànimes.
Som-hi doncs, ara ja sabem que cal col·locar un milió i mig de persones a Catalunya i també sabem on no les podem col·locar perquè estarà protegit. El Pla dona per fet aquest creixement a Catalunya per acabar dient quins llocs de la nostra Comarca queden lliures amb possibilitat de ser urbanitzables. Serà feina del Pla Director Urbanístic dir on s’ha d’edificar. Sembla lògic doncs pensar que fins que no s’hagi aprovat definitivament el PTCC no es pot redactar en condicions el Pla Director Urbanístic. Però l’Administració ja va demostrar com n’és de prepotent i que sap fer les coses malament, com es va poder veure en la malsana intenció, quan el setembre del 2006 es va aprovar inicialment el projecte de Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Una vegada posat el Pla Director Urbanístic al congelador sembla que es comencen a fer les coses ben fetes. Certament és imperatiu que no surti el nou Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena fins l’aprovació del Pla Territorial. Altra cosa seria una vergonya. No sembla lògic construir una casa en un terreny i després fer un Pla per decidir si aquell terreny s’havia de protegir o certament era edificable (volia dir de protecció preventiva).

Aquí voldria expressar el meu pessimisme sobre la manera com actua l’Administració. Seria imperdonable que sortís ara el nou Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena però no soc optimista ni tampoc penso com l’Alcalde d’Òdena que recentment en un Ple municipal va dir que el “Pla Director Urbanístic estava tècnicament perfecte”. No ho devia ser tan de perfecte si se l’han menjat i n’estan fent un de nou.

Es podria donar el cas doncs que sortís el nou Pla Director. Per mi aquest fet seria l’escenificació que el Departament de Política Territorial va a la seva i trepitja ajuntaments i, com no, la ciutadania. Potser el lector ho entendrà millor si se sap que tant el Pla Territorial com el Pla Director Urbanístic els redacta i aprova Política Territorial de la Generalitat, concretament la Secretaria per a la Planificació Territorial que dirigeix el Senyor Oriol Nel·lo. És fàcil que si el Sr. Nel·lo ja sap les parcel·les que deixa lliures el Pla Territorial ell ja pot anar posant ratlletes en les zones que caldrà formigonar. Per què hauria d’esperar l’aprovació del Pla Territorial que ell mateix redacta i en resolt les al·legacions?. El Sr. Nel·lo i el seu departament ho fa tot. Això sense comptar amb l’avantatge a l’hora de passar instruccions i decidir quins terrenys ha de comprar l’INCASOL.

Ara el Pla territorial entra en una fase d’exposició pública i al·legacions de 3 mesos (els Plans Directors Urbanístics només tenen 45 dies ja que aixequen mes polèmica i val més no donar massa temps a que les Plataformes s’organitzin).
Si l’editor d’aquest diari m’ho permet, en properes edicions explicaré alguns aspectes del Pla Territorial que crec que són interessants i que marquen el que pot passar en la nostra comarca en els propers anys i què deixarem als nostres fills.
Ara un petit tastet de qüestions que aborda el Pla:
PARTICIPACIO EN FASE PRÈVIA. Els consells comarcals afectats ja hi han dit la seva. Tots? No, el Consell Comarcal de l’Anoia que no ha dit ni mu. Només 5 ajuntaments de l’Anoia han fet escrits amb propostes o precisions: Calaf, Tous, Castellolí, Jorba i Montmaneu. Per posar un exemple al Bages 18 municipis hi ha fet aportacions. Sembla que als pesos pesants de la comarca no els interessa el tema. Moltes i variades associacions, col·legis professionals i entitats han aportat millores, comentaris i aportacions al Pla procedents de totes les comarques, excepte és clar, de la nostra comarca. Salva l’honor la Unió de Pagesos.
ALGUNES DADES D’ON ESTAREM AL 2026: S’hauran creat 34.600 nous llocs de treball. Es necessiten 245 Ha de nous polígons industrials que tindran 9.400 treballadors. Es construiran 24.000 nous habitatges ja que passarem de 95.103 a 155.094 anoiencs
AIGUA. “El consum d’aigua s’incrementarà en un 63%. A l’Anoia, gran part de la comarca (inclosa Igualada) s’abasta de l’aqüífer Carme-Capellades, avui sobreexplotat, i del qual cal reduir-ne progressivament les extraccions. Es preveu millorar la situació mitjançant la connexió d’Igualada i el seu entorn al Sistema Ter-Llobregat, fet que resoldrà la problemàtica local però que incrementarà la pressió sobre aquest sistema, que ja presenta problemes per garantir les demandes actuals. Per tant, amb els recursos disponibles actualment, també resulta inassumible l’increment del 63% de la demanda. En contrast, el Pla Territorial proposa potenciar el creixement d’Igualada i dels nuclis urbans del voltant. Les previsions demogràfiques de creixement sobrepassen l’actual capacitat del territori pel que fa als recursos hídrics, de totes maneres, no hi ha cap estudi sectorial aprovat que determini les infraestructures i estratègies necessàries per a corregir aquest dèficit ni que quantifiqui les limitacions a aquest creixement per tal de no superar la capacitat del territori” (paraules textuals de l’Informe ambiental). Com és possible planificar sense saber d’on es traurà l’aigua?.

Ja per acabar em sembla rellevant que en un apartat on es parla de punts forts i punts febles, s’esmenta com a febles els següents aspectes:
- “La manca d’un lideratge natural per tal de conduir els processos de transformació econòmica i demogràfica”. Certament aquest fet és el que fa que l’Anoia sigui la porta del darrere de l’àrea metropolitana de Barcelona. Vergonya ens hauria de fer als anoiencs que la iniciativa ens hagi de venir de fora, i es clar, quan arriba la proposta no ens agrada. Més que mai fa falta ara a l’Anoia i a la Conca d’Òdena algú que tiri del carro, que prengui la davantera. Els anoiencs hem de dir què volem i com ho volem. Ara ens adjudiquen el que volen i prou.

- “La inexistència d’organismes de cooperació supramunicipal pot dificultar les transformacions de les àrees urbanes que hauran de suportar els grans canvis quantitatius i qualitatius”. Més del mateix, no tan sols falta algú que lideri si no que a més no tenim res que sumi interessos i reculli inquietuds.
Que trist que és que des de Barcelona es detecti que som uns poca cosa i no sabem liderar ni sumar.

Autor: Pep Solé. Publicat a La Veu 14.09.2007